Economia d’accés vs economia tradicional.

By 17 November, 2020 Blog

Llogar temps en comptes d’espai.

Què és l’economia d’accés?

Segurament a molts de nosaltres el terme ens resultie aliè o l’haguem escoltat alguna vegada però no sapiguem exactament de què es tracta. L’economia d’accés fa referència a aquella activitat basada en l’accés en lloc de la propietat. És a dir, aquelles empreses que posen unes instal·lacions al servei d’un conjunt d’usuaris per un ús temporal. Donant accés a aquestes infraestructures sense haver de comprar la propietat ni llogar-ho amb tot el dret.

Diferències.

Així doncs, davant el model tradicional, en el qual l’empresa compra o lloga aquelles instal·lacions que li són necessàries per a la seua activitat, en l’economia d’accés compra temps d’ús de determinades instal·lacions únicament i exclusivament quan li són necessàries i durant el temps que necessita.

Avantatges i inconvenients.

El tenir la propietat o l’ús exclusiu mitjançant lloguer d’unes instal·lacions té l’avantatge que els temps de producció i ús de les mateixes depenen única i exclusivament de l’empresa. Però, com a contrapartida, requereix d’una gran inversió o d’unes enormes despeses fixes o fins i tot de les dues coses en el cas d’haver de adaptar la propietat llogada a l’ús que d’ella es va a fer.

Llogar per hores, o més exactament comprar temps d’ús, ens permet adequar els costos de les instal·lacions a les nostres necessitats, flexibilitzar les nostres despeses, proporcionar-los als nostres ingressos, racionalitzar-los. Si bé és cert que requerirà per la nostra part d’una major organització i gestió que quedaran àmpliament compensats pel control de la nostra inversió i marges de beneficis.

Exemples.

Heus aquí algunes iniciatives que sorgeixen amparades pel concepte d’economia d’accés:

Coworkings: Espais que lloguen zones de treball per períodes de temps. Aquests ens ofereixen l’oportunitat de poder llogar una zona de treball amb instal·lacions compartides de manera fixa o flexible així com sales de reunions, videoconferències … A més sorgeixen espais especialitzats en artistes, artesans i dissenyadors amb instal·lacions especialment condicionades per a aquest tipus de professionals.

Carsharing: Empreses que lloguen temps d’ús de vehicles compartits de manera no simultània. Dins d’aquest sector hi ha diferents modalitats. El que va començar com una manera de rendibilitzar un vehicle privat s’ha convertit en un sector amb empreses amb flotes pròpies de vehicles. Unes operen amb punts fixos d’estacionament i altres de manera lliure a través d’aplicacions que marquen la ubicació de el vehicle més proper.

Cuines cegues: En anglès ghost kitchen o dark kitchen. Aquestes ofereixen la possibilitat de llogar temps d’ús de cuines professionals per a empreses de menjar a domicili, per exemple. Qualsevol iniciativa gastronòmica que necessite d’un obrador per elaborar els seus plats és un usuari potencial d’aquest tipus d’espais.

El futur:

Segur que en els propers anys sorgiran iniciatives similars en sectors que ara ens semblen impossibles. Doncs l’experiència ens mostra que les dinàmiques de consum i producció evolucionen constantment. El canvi de paradigma segons el qual el temps prima sobre la propietat ha vingut per quedar-se.

Resumint.

Si bé l’economia d’accés no serveix per a tots els sectors i dimensions empresarials, sí que ofereix indubtables avantatges per a determinades iniciatives. Bé perquè les característiques de la seua pròpia activitat encaixen perfectament amb el concepte o bé com a primer tram en el seu trajecte cap a la consolidació.

JMBM